Érem

Quan tu eres ferro, acer, una vía inamovible, una estructura ferma i ordenada, 
el formigó que suporta la càrrega;
jo era la fulla que busca el sol i doblega la branca, 
era l'arrel que esquerda el ciment i busca l'aigua. Érem natura corrupta; 
érem invenció i destrucció. Tu et nodríes de l'ordre i jo bebia anarquía, flors del mal fetes de llauna viva.