dissabte, 1 d’octubre del 2016

Balla





Un ànima que balla,
que dansa sobre l'aigua
i giravolta en aquesta llum que tu rebutges.
Mormola paraules dolces
que un cop tu em xiuxiuejares a cau d'orella.
M'enceta la pell i em crema els ulls,
la seva lluentor és falsa i metzinosa.
I amb el teu rostre em crida i m'incita,
fa bullir la follia que una vegada plantares en mi.
Em clava les urpes i reclama el teu nom per ella,
el retorça i l'escampa,
l'esmicola en un polsim
que ni l'aire es vol endur.
El seu propi nom?
Una heretgia insidiosa cap a l'ídol,
cap a tu que ets al meu altar.
Tal criatura no pot ser qui fores.
I tu no hi ets,
Oblido que són éssers que em diuen pare.
La febre baixa i l'aire esclata.
fa temps que marxares.
De vegades oblido qui sóc jo i qui ets tu.
Qui vam ser i qui no serem.
Oblido que tu no ets el monstre, ni ets pas l'idol.

dimarts, 2 d’agost del 2016

Érem

Quan tu eres ferro, acer, una vía inamovible, una estructura ferma i ordenada, 
el formigó que suporta la càrrega;
jo era la fulla que busca el sol i doblega la branca, 
era l'arrel que esquerda el ciment i busca l'aigua. Érem natura corrupta; 
érem invenció i destrucció. Tu et nodríes de l'ordre i jo bebia anarquía, flors del mal fetes de llauna viva.

dimecres, 15 de juny del 2016

Si no hi sóc

Si no hi sóc, d’E. L. Agea



Si algun dia em busqueu i no hi sóc,
Ompliu el buit amb un bon home
Que us pugui abraçar i fer bons petons
Que us pugui omplir la vida de coses bones

Si algun dia em busqueu i no hi sóc
Doneu-li a Aquell les meves coses
Que Ell les sabrà tractar molt millor,
Que no convertirà en brossa tot allò que toca

Si algun dia em busques i no hi sóc,
Que Aquell et tracti com mereixes
Que parli quan toca i no el consumeixi el foc.
Que et pugui necessitar sense dependre

Si algun dia em busquen i no hi sóc
Que ocupi Aquell la meva plaça.
Deixin-lo ocupar el meu lloc
I l’aprofiti algú que sí s’hi esforça i escarrassa.

Si algun dia em busqueu i no hi sóc
Busqueu algú que pugui resistir sense esfondrar-se
Que no plori amb cada cop
Que pugui gaudir i viure sense angoixar-se.

Si algun dia em busqueu i no hi sóc
Seguiu un rastre de fracassos i llàgrimes
Seguiu la ferum de promeses trencades
Seguiu l’eco  de converses buides i vanes
Seguiu l’ombra de les decepcions i les faltes
Seguiu el rierol d’un futur truncat amb histories inacabades

Si us perdeu, pregunteu
als qui veieren la veritat i s’espantaren
als savis que entengueren i s’escaparen
als qui em van veure Com Sóc i m’abandonaren.

Però només si és que voleu,
Només si és que podeu,
Perquè si algun dia no hi sóc i no em busqueu
Ho entendré si no voleu trobar-me.

  

dimecres, 4 de maig del 2016

Lo siento.(nota informativa)



Siento no haber actualizado o escrito en todo este tiempo, pero mi vida ha tomado un camino en el que la poesía a penas tenía cabida.
Pero esto va a cambiar.
Estoy entrando en una etapa vital nueva, y muy emocionante.
Ahora tomaré el camino de la asertividad, de la fuerza, de perseguir activamente aquello que quiero.
Sin miedo a caer o hacerme daño.
Gracias, antiguo lector,
y bienvenido seas, recién llegado.

Motas

Motas.

de E. L. Agea



Soy una mota de polvo

que cae entre miles de sus iguales,

con su propia trayectoria,

con su propio ritmo.

Y aunque el viento sople

y lleve lejos a las otras motas,

yo seguiré cayendo,

la trayectoria será la misma,

el ritmo será el mismo.

Y la mota será la misma,

cayendo lentamente.

Cayendo dónde quiere,

cayendo cómo quiere.


(publicado originalmente como un hilo de twits en https://twitter.com/TeoriaDistimica/status/727950663322370048 )